Memòria i hipocamp

 

En la formació de la memòria, l´hipocamp juga un paper fonamental. Des de els estudis neurològics dels anys 50, i gràcies al famós cas del pacient H.M., es va descobrir que l’hipocamp és una part cerebral essencial per a la formació de la memòria.  Aquest pacient H.M, de petit, es va fracturar el crani, i des de llavors va patir epilèpsies incontrolables i pèrdua de les seves funcions corporals. Llavors, el neurocirurgià William Beecher Scoville, per curar-li la epilèpsia, va realitzar una operació extirpant l´hipocamp del pacient. La epilèpsia desapareix, però després apareixen altres efectes secundaris inesperats.

El més impactant era que el pacient no era capaç de generar nous records, en canvi si que podia recuperar els records anteriors a la operació. El pacient podia veure una pel·lícula sencera de Humphrey  Bogart i Lauren Bacall, i al cap de 15 minuts, tornar-la a veure com si fos la primera vegada que la veies. No era capaç de consolidar cap nou record. És a partir d’aquesta descoberta, que els científics comencen a proposar noves teories explicatives sobre els circuits i les àrees cerebrals implicades en la memòria a curt i llarg termini.

Model Estàndard de la Memòria

En l’actualitat, hi ha dos models que permeten explicar com la informació que rebem al dia a dia, passa a ser  memòria a llarg termini i quines àrees cerebrals hi estan implicades. La primera hipòtesi coneguda com a “Model Estàndard”, suggereix que  les memòries (a curt i a llarg termini) es generen a l’hipocamp, i que només la memòria a llarg termini és  transferida totalment al neocòrtex per poder ser emmagatzemada i recuperada posteriorment.

Estudis amb pacients amb amnèsia (1997) han demostrat que l’hipocamp és necessari per a la memòria a llarg termini. En aquell moment,  científics del departament de neurologia del “University Hospital of Zürich ” van dissenyar un experiment amb tomografia per emissió de positrons amb tasques de codificació i recuperació de la memòria, que van permetre l’aïllament de diferents funcions mnemòniques del hipocamp. Aquest experiment va demostrar que les funcions del hipocamp eren la codificació de noves informacions puntuals i úniques, l’establiment d’associacions entre les diferents informacions úniques, la detecció de la novetat, i la recuperació de les associacions recentment formades. Duran totes aquestes tasques es veia activació de hipocamp i del parahipocamp. Els investigadors van concloure que l’hipocamp jugava un paper important en l’aprenentatge associatiu.

Empremta Múltiple de la Memòria

La segona hipòtesis és l’anomenada “Empremta Múltiple”. Aquesta hipòtesis proposa l’àrea de hipocamp, es una àrea generadora de memòries, però amb la diferencia de que en aquesta teoria, la memòria a llarg termini no es transfereix de forma total al neocòrtex. Aquesta teoria proposa, que certs records episòdics, es queden a l’hipocamp.

Fins fa poc, no hi havia prou evidencia per poder provar empíricament cap de les dues teories proposades. Pero és a l’abril del 2017, quan un grup d´investigadors, aconsegueixen  etiquetar cèl·lules de l´hipocamp i  diferenciar-les les unes amb les altres segons el tipus de memòria que codifiquen. D’aquesta forma es va observar que es podia rastrejar i definir els diferents circuits neuronals de  la memòria. En el proper post parlarem de les cèl·lules de l´hipocamp.

Autors:

OnaLab del NHE

Bibliografía:

Henke, K., Buck, A., Weber, B., & Wieser, H. G. (1997). Human hippocampus establishes associations in memory. Hippocampus, 7(3), 249-256.