Cerebel i estímuls condicionats

El cerebel és una regió del cervell situada a la fosa posterior (nuca), que serveix per integrar tota l’informació procedent tant dels sentits com dels moviments del cos. Quan el cerebel pateix un dany  físic, es desenvolupen problemes de coordinació i d’equilibri. També s’ha vist que amb patologies com el TDAH, els pacients tenen de mitja el tamany del cerebel més petit. Avui en dia, es realitzen altres estudis sobre les funcions cognitives del cerebel.

El passat 21 de març del 2017, la Universitat de Princeton va publicar un article en la revisa Nature Neuroscience, on els seus investigadors demostren que existeix una relació nova entre el cerebel i l’aprenentatge d’estímuls condicionats.

Fins fa pocs anys, es pensava que el cerebel servia bàsicament per codificar i enviar les informacions sensorials a altres parts del cervell. Però, gràcies a aquest article,  es pot relacionar el cervell amb l’aprenentatge neuronal dels estímuls condicionats.

En l’experiment, els investigadors van veure que quan els ratolins aprenien a associar un raig de llum amb posteriorment rebre una mica d’aire a l’ull, les cèl·lules granulars del cervell codificaven tant les senyals externes com les internes. És a dir, el cerebel feia una síntesi del present i del passat.

Els investigadors de Princeton proposen dues noves funcions per el cerebel, la primera és la codificació dels estímuls i la segona és la relació amb els estímuls cerebrals interns.

Tal com diu l’investigador Sam Wang: “ El cervell està contínuament parlant amb ell mateix”.

 

Referències

 

Andrea Giovannucci, Aleksandra Badura, Ben Deverett, Farzaneh Najafi, Talmo D Pereira, Zhenyu Gao, Ilker Ozden, Alexander D Kloth, Eftychios Pnevmatikakis, Liam Paninski, Chris I De Zeeuw, Javier F Medina, Samuel S-H Wang. Cerebellar granule cells acquire a widespread predictive feedback signal during motor learning. Nature Neuroscience, 2017; DOI: 10.1038/nn.4531

Coffin, J. M., Baroody, S., Schneider, K., & O’Neill, J. (2005). Impaired cerebellar learning in children with prenatal alcohol exposure: a comparative study of eyeblink conditioning in children with ADHD and dyslexia. Cortex41(3), 389-398.

Raberger, T., & Wimmer, H. (2003). On the automaticity/cerebellar deficit hypothesis of dyslexia: balancing and continuous rapid naming in dyslexic and ADHD children. Neuropsychologia41(11), 1493-1497.